Personalitzar les preferències de consentiment

Utilitzem cookies per ajudar-te a navegar de manera eficient i realitzar determinades funcions. A continuació, trobaràs informació detallada sobre totes les cookies segons cada categoria de consentiment.

Les cookies que es classifiquen com a "Necessàries" s'emmagatzemen al teu navegador, ja que són essencials per habilitar les funcionalitats bàsiques del lloc.... 

Sempre actiu

Les cookies necessàries són crucials per a les funcions bàsiques del lloc web i el lloc web no funcionarà de la manera prevista sense elles.Aquestes cookies no emmagatzemen cap dada d’identificació personal.

No hi ha cookies per mostrar

Les cookies funcionals ajuden a realitzar determinades funcionalitats com compartir el contingut del lloc web a les plataformes de xarxes socials, recopilar comentaris i altres funcions de tercers.

No hi ha cookies per mostrar

Les cookies analítiques s’utilitzen per entendre com interactuen els visitants amb el lloc web. Aquestes cookies ajuden a proporcionar informació sobre mètriques, el nombre de visitants, el percentatge de rebots, la font de trànsit, etc.

No hi ha cookies per mostrar

Les galetes de rendiment s’utilitzen per comprendre i analitzar els índexs de rendiment clau del lloc web que ajuden a oferir una millor experiència d’usuari als visitants.

No hi ha cookies per mostrar

Les galetes publicitàries s’utilitzen per oferir als visitants anuncis personalitzats en funció de les pàgines que van visitar abans i analitzar l’eficàcia de la campanya publicitària.

No hi ha cookies per mostrar

La Pedra Dreta – Menhir del Mas Roqué

Es considera que va ser construït vers el 3000 aC. Situat al terme municipal de Rabós d’Empordà, aquest menhir es troba documentat al segle XVII amb el nom de Pedra Fita o Pedra Dreta. Entre els segles XVI i XVIII s’hi havia clavat una creu de ferro amb la intenció de “cristianitzar” un monument que era considerat pagà i obra d’éssers malignes per la religió dominant. El 1941 Joan Amades va publicar la llegenda d’aquest menhir, que diu que la part soterrada d’aquest és tan gran que subterràniament arriba amb la seva punta a tocar el mar, que es troba a considerable distància. Per això, els habitants de la rodalia creien que aplicant l’oïda a la pedra s’escoltava el so de les ones i que, segons la intensitat d’aquest, es coneixia amb certesa l’estat de la mar. També es deia que la pedra transpirava o que moltes vegades era humida a causa del seu contacte amb el mar.