Església de Sant Gil

Petita edificació que tan sols consta d’una nau amb capçalera semicircular i que és datada al voltant dels segles XVII i XVIII. Sembla que cap al segle XIV es tractava d’una capella que pertanyia a Santa Eulàlia de Noves (Garriguella actual), fet que pot explicar la seva separació entre l’església i el poble, d’uns 300 metres. Al seu entorn s’hi troba el cementiri municipal. Del llibre: NOMENCLATOR HISTORICO de las iglesias parroquiales y rurales, santuarios y capillas de la provincia y diócesis de Gerona. OLOT-1909 del D. Francesc Montsalvatge i Tosas-1909, n’extraiem la nota de la plana 87. “SAN GIL DE VILAMANISCLE: Iglesia parroquial de este lugar, cabeza de distritomunicipal, arciprestado de Figueras y obispado de Gerona. No consta dicha parroquia ni en el registro de Cabildo de la Catedral de Gerona del año 1362, ni en las Sinodales deRomaguerra, 1740 – Sancti Egidii de Vilamaniscle. Actas de visita de los años 1740 á 1750.”

SANT GIL, Abat Sant Gil, també anomenat Egidi, era grec i, anant pel món, fundà un monestir entre Nimes i Arles, enmig d’un gran bosc, on morí l’any 500, si bé les llegendes diuen que va morir a Núria. El monestir provençal per ell fundat – Saint Giles du Gard – esdevindria una fita important pels pelegrins que anaven de Roma a Sant Jaume de Galícia. Aquest fet escampà la devoció a Sant Gil arreu d’Europa, però especialment pels Pirineus i pel migdia francès.

Una cérvola acompanya les seves representacions iconogràfiques, perquè el Sant Abat Gil va protegir-la d’uns caçadors del rei que van arribar a clavar-li una fletxa a ell. Se l’invoca per demanar la conversió de les pròpies limitacions i també per foragitar els malsons i els terrors nocturns, especialment de la mainada. També l’invoquen els pastors per demanar la protecció dels seus ramats i, en aquest dia (1 de setembre), després d’haver pasturat durant l’estiu per les planes – especialment de l’Empordà -, al santuari de Núria fan una gran festa en honor del seu patró.

Té dedicada l’església de Vilamaniscle i, a Vilamalla, es fa festa major en honor seu. Es diu que per Sant Gil se sacsegen les nogueres i que quan arriba Sant Gil, al vespre es fa fil. Uns goigs que té dedicats, diuen:

Vetllau, doncs, per esta terra

que enyora vostres virtuts,

lliurau-la de pesta i guerra,

de treballs i esclavituds;

feu-hi florir abundosos

exemples de santedat:

mirau-nos amb ulls pietosos,

oh gloriós sant Gil, abat!

Text de Martirià Brugada i Clotas